Solsona

SolsonaAmb una població que supera els 9.000 habitants i una extensió de 18 Km2, Solsona manté encara avui els seus principals atractius, la calma i la riquesa del patrimoni històric i cultural.

La història amb què les restes de la muralla fortifiquen les cases del nucli antic enalteix la capital de la comarca del Solsonès, que des de fa més de 400 anys és ciutat -pel títol concedit pel rei Felip II- i seu de bisbat. Al segle X naixia l’actual Solsona a l’entorn del castell. I vuit segles després es construïa el monumental pont que desemboca a l’entrada principal de la ciutat des d’aleshores, el portal del Pont.

La catedral, el Museu Diocesà i Comarcal, els carrers i places d’origen medieval, on es troben edificis com la casa consistorial i el Palau Llobera, són algunes de les mostres més emblemàtiques de l’art i l’arquitectura solsonins.

Tanmateix la història i la cultura de Solsona no només estan impregnades en les pedres i els paisatges. I és que no es pot desvincular la capital del Solsonès, la ciutat amb més gegants i bestiari popular de Catalunya, de la manifestació gegantera.

Durant les celebracions de la Festa Major i el Corpus, la plaça Major és escenari dels tradicionals balls del conjunt folklòric, els orígens dels quals es remunten a finals del segle XVII. Així mateix, els trabucaires de Solsona, els més antics i prestigiosos del país, constitueixen un referent valuós del folklore de la ciutat. Els gegants més joves, la família de Gegants Bojos, són protagonistes, per la seva part, del Carnaval de Solsona.

La festa de Sant Antoni, al gener; el Carnaval, al febrer; la Fira de Sant Isidre, al maig; Corpus, al Juny; la trobada d’acordionistes, al setembre… En el decurs de l’any es reiteren les expressions de culte dels solsonins envers les tradicions i les festes populars. És precisament en l’amalgama del ric patrimoni de la ciutat i les festes i activitats populars on rau la idiosincràsia de Solsona. Una ciutat dinàmica que, tot i créixer tant en nombre d’habitants com d’activitats econòmiques i nivell de renda, manté l’equilibri entre el progrés i la tradició que la defineix.